Els professors

Blandine Rannou, clavicèmbal

El 1983 el jurat delconservatori nacional de regió d’Angers aprova per unanimitat atorgar-li un primer premi de clavicèmbal, aviat seguit d’un primer premi de clavicèmbal, d’un de baixa continua el 1987, i finalment d’un de música de la cambra el 1988 al Conservatori Nacional de Paris. Es perfecciona amb Bob von Asperen i Gustav Leonhardt. El 1992, guanya el Concurs internacional de Música de Bruges i també el premi del Públic i el premi especial de la Radio Televisió de Bèlgica. Blandine Ranou actua com a solista arreu del món. Ensenya la baixa continua al Conservatori Nacional de París i el clavicèmbal al Conservatori de Regióde Versalles.

Chiara Bianchini, Violí barroc

Chiara Bianchini va néixer a Lugano el 1946. El Conservatori de Ginebra li atorgà un premi de virtuositat al si del curs de violí de Corrado Romano.  Tingué l’oportunitat de continuar la seva formació amb Sandor Wegh.  Gràcies  al director Nikolaus Harnoncourt i al violinista Sigiswald Kuijken descobrí l’aproximació històricament documentada del repertori barroc i es llicencià al Conservatori de violí barroc de La Haga  abans de participar en diversos conjunts com ara La Petite Bande, Hesperion XX, la Chapelle Royale tot continuant una trajectòria internacional de concertista. El 1981, Chiara Bianchini fundà la seva orquestra de cambra, l’Ensemble 415, considerat un dels conjunts europeus més destacats i més prestigiosos pel que fa a la interpretació dels repertoris dels segles 17 i 18. El seu compromís pedagògic la condueix a donar classes de mestre arreu d’Europa, a Àfrica del sud, a Australià, a Síria i als Estats Units. El 8 de gener del 2011 Chiara Bianchini es va acomiadar de l’Ensemble 415 amb un gran concert d’adéu i tirar endavant nous projectes.

Paolo Pandolfo, viola de gamba

El violista italiàPaolo Pandolfo va estudiar al Conservatori Santa Cecília de Roma i desprès a la cèlebre Schola Cantorum de Basilea on va serun deixeble de Jordi Savall. Del 1982 al 1990 va fer part del nucli del conjunt Hesperion XX amb el qual va participar a nombrosos concerts i gravacions. El 1990 desprès de l’èxit del seu primer disc de solista (les sonates de CPE Bach) va ser anomenat professor de viola de gamba a la Schola cantorum de Basilea on succeeix a Jordi Savall.